els petons no es guarden
són caducs com la quietud
a vegades també immobilitzen
i a vegades ho muden tot i són l’ ofec
però no n’ hi ha cap de repe
guanyen tots els participants
menys i és (llàstima: hi ha més petons
pels morts que pels vius) trist
-com no ho ha de ser?- quan ja hi ha
llavis que reclamen ser nínxols
per falta d’ estimació!
jo no veig que la gent es faci petons
petons vius de viu a viu petons de veritat
i a tots els cursis de la comunitat
això ens té preocupats:
el món no s’ acabarà per manca d’ ozó
ni per tot lo que diuen que ve i va que no va
hi ha cartes plenes de petons
fotografies besades milers de vegades
morrejades exclusives pels somnis i
i creus i copes petonejades i caps de guix i de bronze
i de marbre i de pedres de pedres
pels murs de les presons i manicomis on
tancats -sempre m'he preguntat- quants
per falta de no haver estat besats
quan més s’ ho tenien callat
allà
amb la soledat...
no estan mal distribuïts els petons?
grifoll
3.4.11
casserrespoblepoema
2 comentarios:
He tornat. M'agrada.
Òscar
Me n' alegro! + que gràcies!
Publicar un comentario