Dóna’ m silencis com crits,
les paraules no dites del poema:
t ‘estripa, t’ esbudella. Xiscla’ t
en vers, no hi cerquis sentit, que
no en te, tu diràs, perquè els te tots, ho fa
això. Però, i si ho deixem córrer
i anem a gastar les espardenyes?
A viure-la, no a interrogar-la. La vida, dic.
grifoll
30.12.11casserrespoblepoema
Twittear
No hay comentarios:
Publicar un comentario