Temo l’ hora, les sabates.
No sents com s’ esborra el betum del rellotge?
Sembla que no hi ha res a ocultar:
els ulls dins una estança, reclosos. L’ estereotip:
L’ espardenya llarga toca les tretze, ens embetumem,
canviem les respostes i no preguntem. Nosaltres
som mosques. Mosquetes mortes i cegues
dins una capseta de mistos a la butxaca
d’ un nen que ens ha tret les ales. Silenci
per totes bandes. Silenci de paraules, d’ evidències.
Llum dura.
grifoll
21.12.11planeta terra
Twittear
No hay comentarios:
Publicar un comentario