VAIVÉ

 

Pels llums reclinats que duus als pòmuls,

que la vida et salti al damunt. I perquè et perds,

(no vulguis plànol) tothom et troba menys tu.

Són laberints personals, intransferibles...

Però és que no es tracta d’ entendre el vaivé,

sinó d’ estimar en ell, de vaivejar-s’ hi:

Qui no gronxa el cor, desexisteix.

grifoll

21.12.11
casserrespoblepoema



Twittear