TENDÓ

Aiguaneu que passeja

dessobre la pell que folra el tendó que se’ t tensa quan rius.

El del coll. Un per banda dansen a l’ uníson. Ets valenta

i els humans ho saben. Vindran tots a tibar...

-Són els llavis més bonics del món, va, que en surti el crit,

el somriure de després del crit, la paraula de després del crit...

T’ estimo sense permisos, des del mentó fins l’ esperit.

grifoll

18.12.11
casserrespoblepoema



Tweet