Seguidores

lunes, 19 de diciembre de 2011

EN UNA CANTONADA




Hem après a cremar en fred,

sota les ungles:  brases, no dits.

Silencis lligats a la barana que ens limita

el decorat de pins

que ens volen fer veure.

Rebregats, hem dit soroll, maleint lo llis.

Se n’ ha sentit. L’ hem esquerdat fins l’ os del cap.

A escopir a dins, a vomitar-hi la misèria

amb fruites podrides encara de l’ àpat sagrat

ennuegat a les fosques, a sota d’ un roc, fent gàrgares.

Hem anat i tornat. Beeecs.

Naufragant sempre, descalços pel firmament,

despentinant al sol les arrels, anunciant capicues.

Hem aprés a travessar possessions, desmadurant

fins el verd trepador, fent les herbes que n’ ornen

les hores, del ritual que aquí presento en present:

Allunyem, direm, camps de maldat.

I pujarem a Coll de Pal a fer dibuixos amb sal damunt la neu.

(Baixant, resultaria plàcid deixar lliures les dreceres.

Perdre’s junts.)





grifoll
20.12.11
casserrespoblepoema




No hay comentarios: