Hem après a cremar en fred,
sota les ungles: brases, no dits.
Silencis lligats a la barana que ens limita
el decorat de pins
que ens volen fer veure.
Rebregats, hem dit soroll, maleint lo llis.
Se n’ ha sentit. L’ hem esquerdat fins l’ os del cap.
A escopir a dins, a vomitar-hi la misèria
amb fruites podrides encara de l’ àpat sagrat
ennuegat a les fosques, a sota d’ un roc, fent gàrgares.
Hem anat i tornat. Beeecs.
Naufragant sempre, descalços pel firmament,
despentinant al sol les arrels, anunciant capicues.
Hem aprés a travessar possessions, desmadurant
fins el verd trepador, fent les herbes que n’ ornen
les hores, del ritual que aquí presento en present:
Allunyem, direm, camps de maldat.
I pujarem a Coll de Pal a fer dibuixos amb sal damunt la neu.
(Baixant, resultaria plàcid deixar lliures les dreceres.
Perdre’s junts.)
grifoll
20.12.11casserrespoblepoema
Tweet
No hay comentarios:
Publicar un comentario