i
Instal·lació de grifoll al Konvent del (era el 2008?)
Al Ferrapans i demès cosmonautes anònims a propulsió.
A hòsties vaig fer el poema,
va dir la rateta presumida:
Grogues són les distàncies
i n’ hi ha de blaves, ja ho saps,
que han ben perdut els cargols,
la brillantor, la substància,
la pallassada, l’ animalada,
la utopia i no sé què més hi tenies.
-Un donut de xocolata, va dir el ratolí malforjat
mentre mostrava un espasme adquirit
feia ni mitja setmana. Un tic nou.
És bo, les coses noves s’ han de provar,
li va dir el Ferrapans.
I un dia es va morir el Ferrapans, però
s’ ho va agafar bé, no en te queixa, diu.
Continua dient que tot s’ ha de tastar,
que és una manera de caminar.
I ara que és mort ha deixat de fumar,
diu que ja ho entendré.
Però me’ n faig un altre,
no fos cas, Ferrapans, no fos
tast tan aviat, ostia.
Si igualment sempre dura
un moment ni que en duri cent.
Ferrapans, encara fas donuts?
Somriuen,
l’ un viu, l’ altre mort,
quan somien. De xocolata!
grifoll
25.12.11
planeta terra
Twittear
No hay comentarios:
Publicar un comentario