Seguidores

domingo, 25 de diciembre de 2011

DONUTS


i
Instal·lació de grifoll al Konvent del (era el 2008?)




Al Ferrapans i demès cosmonautes anònims a propulsió.


A  hòsties vaig fer el poema,

va dir la rateta presumida:

Grogues són les distàncies

i n’ hi ha de blaves, ja ho saps,

que han ben perdut els cargols,

la brillantor, la substància,

la pallassada, l’ animalada,

la utopia i no sé què més hi tenies.

-Un donut de xocolata, va dir el ratolí malforjat

mentre mostrava un espasme  adquirit

feia ni mitja setmana. Un tic nou.

És bo, les coses noves s’ han de provar,

li va dir el Ferrapans.

I un dia es va morir el Ferrapans, però

s’ ho va agafar bé, no en te queixa, diu.

Continua dient que tot s’ ha de tastar,

que és una manera de caminar.

I ara que és mort ha deixat de fumar,

diu que ja ho entendré.

Però  me’ n faig un altre,

no fos cas, Ferrapans, no fos

tast tan aviat, ostia.

Si igualment sempre dura

un moment ni que en duri cent.

Ferrapans, encara fas donuts?

Somriuen,

l’ un viu, l’ altre mort,

quan somien. De xocolata!


grifoll
25.12.11
planeta terra




No hay comentarios: