ESTATUS

L’ esquerda en un bassal amb la qual parlo a les tardes, de lluny.

Les roques dels camins crescudes, les muntanyes de carn.

-Giro la carta dels vents, de l’ alè

que perdo, que agafo, m’ ofego, un moment -.

Quin moment és? En formol? L’ estaquirot, sóc!

***

Per què sé el     què em perdo

i no visc el      què em guanyo.

grifoll

9.12.11
casserrespoblepoema



Tweet