TU I EL RITME DEL CAMÍ QUE SEMPRE ES BIFURCA

Concretament a tu, en general

per a tot.

TU I EL RITME DEL CAMÍ QUE SEMPRE ES BIFURCA

El camí sempre es bifurca,

com les rels i les branques i les venes.

El camí sempre es bifurca,

ens posa en dubte, ens pregunta

i ens deixa triar, doncs tot és i ens  hi espera

al camí que els és tots, pel camí

que no és un, que sempre es bifurca

el camí. Que es bifurca perquè et moguis,

perquè cada cop que esculls et demostres

qui ets, i perquè cada passa t’ afirma

es bifurca. Es bifurca perquè creixis, és igual

quines bifurcacions escullis: totes les rels donen

a la mateixa terra, totes les branques es pengen

del mateix cel, totes les venes tornen al cor del qual

provenen... i Tu, Tu n’ ets la sang, Tu n’ ets la saba,

Tu n’ ets la teia...t’ has de moure, decidir-te,

repetidament decidir-te, bategar, bategar, bategar

fins que li agafis el ritme del ritme al camí

que sempre es bifurca ; llavors,quan ja el sentis sencer,

ho veuràs : el camí es fet de música, i Tu

formes part de la banda sonora; sense Tu

no hi ha banda sonora al camí que fem tots,

cadascú pel seu compte, doncs només sols i entre tots  

fem que soni  l’ orquestra, que sigui, que piti, que n’ hi hagi,

que mai no s’ acabi la música...

griFOLL

14.08.14

casserrespoblepoema