LA QUE RAJA

“Ahora que estoy más vivo de lo que estoy”

Joaquín Sabina

LA QUE RAJA

Ja em vaig veure a passar una vegada,

tornava d’ encendre l’ infern amb una bengala,

saltava com cinc llebres, tot m’ ho saltava,

tot menys el seny que ens vam beure amb un altre,

vull dir que no en va quedar ni la gota del tap, vull dir

que saltava i no feia res més, com una granota a la bassa

ja vaig fer de peix a les aigües, l’ Amor a la lluna

i el pi a l’ ela elevada més alta, flipant-me pels móns

de la flipa, pujant a la nòria d’ estranquis , robant

temps als racons, (parlo de quan els rellotges feien cantonada)...

Ja em vaig enfilar per l’ aigua de la pluja tres-centes trenta-tres

gotes més una contades i encara la ballo, sencera,

se’ m va quedar la tonada, l’ olor de la vida enganxada al timpà

de l’ esperit, que fa bauma i ressona i és eco. Ja hi ‘via estat aquí,

quan feia de llangardaix, a les Mesopotàmies, fins les tintes

dels tentacles de sucar-hi pans i mans i pits vermells de talls

posats a sagnar-la plegats, d’ abraçada primera, de volta

a l’ esquena d’ esquenes al món ja hi era agafat, l’ he sentida

aquí dins la vritat més vritat que ha vingut a trobar-me, l’ he tastada,

no m’ he n’ he estat, vaig gosar-la, gustar-la. Jo, com que vaig començar

a dir que hi tornava a l’ anar-hi, jo, com que em pensava que em pensava

i no sabia res, vaig fer-ho tot. Lo bo, ho vaig fer bé, la resta

encara hi deu ser, té forma de no tenir-ne, per si mai la veus

o te’ n fa, canta sovint, és alegre i no sap dir mentides, les repèl,

és rebel, una Màgia, la Màgia. Sense trampa. Ja hi he estat , l’ he sentida,

l’ he estimada i de mil vegades que m’ ha estimat,

mil i una van ser de veres,i totes les altres vegades encara.

I ja a les fosques, a contrallum i donant-li la cara, l’ he estada.

Ja he comprès i desaprès cap vritat que no sigui cantar-la

i que en surti el que en surti, cuidar-la, no fos que fos i es fongués ...

L’ he tinguda eterna, i no era el tenir-la, era el ser eterna

qui em deixa dir que ja m’ he enfilat pel camí sol dels marbres,

descalç, sense barana, malalt, curat, no recomanable, culpable,

innocent, sense drames, tràgic, salvatge, foll, lacrimogen, sincer,

posseït pel desfici, frissant, rodolant, ensorrant el que hi ‘via a davant...

Que ja va caure, va caure per postres, irrepetibles, irrepetibles com tot,

un orgasme. La vida. Jo hi he estat a la vida. I hi he estat viu a la vida,

ella m’ ha convidat. I jo l’ he estada, jo ja hi he estat, ho dic per

si en queda poca, agafeu-ne d’ aquí, que l’ heu de provar, tots, tothom,

no només és, és que fa que siguis per sempre, un pessic de miracle i ja raja.

griFOLL

16.08.14

casserrespoblepoema