ODA A LA RODA

roda la palla

més amunt del groc

la muntanya dibuixa forats

pels forats s’ entra al bosc

el bosc va despullat

hi ha mars dins els troncs

arena als tinters on suquen el bec

els mussols i l’ eruga que ondula

roda la vida fent rams sota el cel

rams de rius amb pell de mirall

que si toques es trenquen

que si trenques et mulles

que si et mulles coneixes els peixos

i el salt transparent de la vida

movent l’ esquelet

que t’ aguanta la carn

de la pell dels sentits

roda dins la boca del clavell

la clau del vent quan

els pinyons fan mandres

i badallen les pinyes

i els hi cauen les dents

i fan pins

roda la poma dels vents

mossega la rosa del temps

retalla la llengua del rei llangardaix

que no porta corona ni es veu el melic

doncs només li veu el camí que ja ha fet

la pedra que llisca amb el ventre

l’ abella que empaita amb la cua

la cua de l’ arpa de l’ aire que bufa la guilla

i fa córrer la llebre del temps

roda la fam

i fan llum certs bolets

i també la fa el sol

i no s’ ha d’ exprimir

roda la llengua de bou pel tors del cavall

d’ ulls de cascall mon unicorn de vellut

lo més bell de la vida és  torbar-se a observar

com tot roda tot gira és oval es mossega la cua

s’és als dos extrems sense passar mai pel mig

roda i res roda més bé ni és més rodanxa

sigui llorer sigui herba al solaci del pati dels morts

doncs

roda l’ aurora al ritme dels dibuixos de la closca del cargol

doncs

roda l’ ou de la carpa a la temperatura mateixa que esquitxa

resina el xiprer

roda la cuca engabiada al capullo

la polla del llop no ha vist mai unes calçes

prǒ el gat-fer va amb peus de bota de plom

i el voltor mai va sol

volta rodat rodejat d’ arguments que roden amb ell

al mateix vertigen que hi ha quan es troben dos pits

bategant per camins paral·lels

dues ales es venten l’ aixella

i a la tercera tothom ha vençut a ningú i viceversa

roda versa amb tot

i no es fa petit

roda com una bola de neu anant amunt

cap a dins dels confins dels confins

a desfer els horitzons

a munyir-li  els mugrons

al destins que no gasten botons

roden vergonyes i fins que s’ enfonsen al món

fan pessigolles a les genives de l’ univers

roden caps roden cors roda cada àtom

a la velocitat del mateix propòsit

que roden les ósses menors i les puces majors

com les rodes del carro aquí dalt firmant

roda la llum per dintre la llum

i tot això que els ulls veuen quiet

també roda i tu rodes igual

si gires quan sents que has de trencar

si sents amb els sentits que sents

i no amb els que et penses que tens

que tenir de tenir-tenir ningú no té res

i tot en tot s’ hi sent com més endins

s’ hi posa l’ ou o s’ hi engresca el gra fet de fe(r)

roda la gota a deixar de ser gota

l’ espasme a deixar de ser espasme

per ser de la mort abans de ser de la vida

lo que la vida ens demana

que ho prega sent ella mateixa i combrega

amb l’ orgasme

roda per la superfície de la sang que es beu la hiena

i pel vi antic que ens ha fet tronc amb cames

roda lliscant pels glaços i volant invisible fent lianes

d’ esprit a esprit que també estén

sense entendre-hi

roda pels ulls de la cicuta que espera pensaments

per la multitud que dorm

pels traus de les roses enamorades

pels ossos que cruixen dins l’ arc en la nit

roda pel mig de la roda rodada

que també roda dins la roda que va a dar

a la roda que fa girar la galàxia i segueix

rodant fins que dóna la volta i surt pel forat del mig

roda com una pilota de pilotes dins una pilota de pilotes

roda pel dador i da al coix

no cristal·litza

roda pel gust de rodar

sense pel·lícula

roda pel braç que no s’ alça

pel coll impacient

pel pacient de l’ estepa

i pel gaig ultra blau marí

roda pel tronc buit dels cabells

per les arrugues que retenen nèctars

pels dits dels peus de les cames que fan figa

i pel gland del gos del pastor

quan fa recompte d’ ovelles i cau en l’ onírica

roda que volta borratxa de gelatina adquirida

al mercat del pleniluni

on acampen les bruixes d’ arrel fina els divendres

que no cauen en dilluns

roda mantenir-se rodant dins

dessobre entorn per sota la roda

voltejant l’ equilibri del caos

entrant a florir amb les floridures

sortint a volar sense àlgebra ni plomes

amb la mosca tse-tse a embalsamar

de son als insomnes

roda per les empremtes que deixes

i perquè obres camins

s’ inclina

i perquè rodar és això

i això gira

griFOLL

agost del 14