LA TERANYINA

són perquè s’ enfilen

i s’ hi enduen el desfici

de continuadors que continuen

perquè han vist la corda / totes dues

les han vistes i pel què servien

cada nus que depenia i d’ on penjava /

n’ hi ha d’ aguts que l’ han llençat

allà on volien anar a dubtar si sí ho volien

que en retornen més que artistes de l’ equilibrisme  

atrafegats que ni la saben  

i dels que un dia amb mal-

a vida se’ ls hi enrosca per corbata

i els hi cau del cel el sostre a sobre

mariners que en fan de tot

i tot ho tornen a desfer com si fos d’ aigua

el seu cordó de vida mar endintre molt endintre va

i la dels continuadors amunt que continuen sí

els continuadors que hi són perquè l’ enfilen

per la corda umbilical de cors la que fabriquen

bategant l’ enfilen i enfilant-la en baten re

teixint-la  sense bateria que és pels sempres

i els sempres no en gasten són l’ atzar són l’ aventura

de l’ amunt a munt que és teranyina humana

feta-la de mans amb llavis de malenconies amb rasclets i marbres

blancs i negres i grisos i pissarra pica que rasca rasca i follies

i follades i pessebres i migdies boscs i polaroids d’aeroports

quitrans llits llums i cafè amb naftalina d’ insomnis no viscuts

que es fan servir després per a fer poemes: sí

l’ aquesta dels continuadors que la fabriquen

poema de la teranyina que és la teranyina del des-

fici la mateixa corda en la madeixa mateixa compartida

la que ens reconeix i no s’ ha d’ acabar per-

què no va començar mai

enlloc ni cap ni un dia

griFOLL

9.8.14

casserrespoblepoema