Seguidores

miércoles, 13 de agosto de 2014



La mà tancant-se com un ocell trist
provant d’ abrigar els dits. Però als dits
se’ ls hi ha menjat les ungles una por
de boira que ho enganya tot, no
deixa veure-hi més enllà dels polsos...

La mà plena de camins que donen tots a dins
tancant-se com el mapa d’ una illa sense rels...
La mà que un dia va tocar la punta del mar
amb el nas d’ un pallasso que no era de plàstic...

La mà feta per acariciar
tancant-se a les carícies...
La mà clavada als llots d’ una nit
només agafada a la nit, apagada de creu
i de cara; un ocell trist desplomant-se a la mà n’ és el far...

La mà sense mà tancant-se de totes, tancant-se-les
amb un ocell sense ocell clavat al palmell...
Els ossos de la mà i el bec del Picot fent-se de fusta
abans del foc, de les cendres al vent...

griFOLL
13.08.14

casserrespoblepoema

No hay comentarios: