MÀ

La mà tancant-se com un ocell trist

provant d’ abrigar els dits. Però als dits

se’ ls hi ha menjat les ungles una por

de boira que ho enganya tot, no

deixa veure-hi més enllà dels polsos...

La mà plena de camins que donen tots a dins

tancant-se com el mapa d’ una illa sense rels...

La mà que un dia va tocar la punta del mar

amb el nas d’ un pallasso que no era de plàstic...

La mà feta per acariciar

tancant-se a les carícies...

La mà clavada als llots d’ una nit

només agafada a la nit, apagada de creu

i de cara; un ocell trist desplomant-se a la mà n’ és el far...

La mà sense mà tancant-se de totes, tancant-se-les

amb un ocell sense ocell clavat al palmell...

Els ossos de la mà i el bec del Picot fent-se de fusta

abans del foc, de les cendres al vent...

griFOLL

13.08.14

casserrespoblepoema