Seguidores
lunes, 25 de agosto de 2014
FINS QUE (hi) PIQUEM ( no ens obren) - griFOLL
gràcies és la meitat
després ens multiplicarà per infinit
expandint/abrigant
aprenent/desaprenent
per a la tercera saber que no anava de vèncer
cap comodí pot substituir asos ni nassos
maneres d’ olorar / per fums! per focs! per pors
perdudes que semblaven puntes i han sigut
pestanyes / mirar-se sens baranes: mirar-nos
als ulls dels ulls i saltar-hi / descobrir-nos
valentes les anques...
gràcies és la meitat: del cap-gros fins la bassa
( després ens multiplicarem per infinit)
saltant fins a PI(ns) / cap al món / cap a casa
agafats de les mans xiularem rossinyols
l’ últim raig de sol del dia se’ t quedarà a la galta
i ens direm paraules inventades fins que la lluna digui plou
l’ endemà repetirem sense patir-hi
que ja ens entendrem a les fosques i a tots els solacis del mel:
acomplert l’ omplirem de volar-nos iguals/
i tant pany i clau des de fora que semblen les coses
fins que no ens mengem la porta amb els morros
i hi piquem/ llavors obren/ gràcies per obrir
«sempre ha estat obert» diu el porter acústic
i «no enrampa: vibra»
griFOLL
25.08.14
casserrespoblepoema
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
No hay comentarios:
Publicar un comentario