NO VULGUIS SER FELIÇ

no vulguis ser feliç.

és molt trist voler ser feliç...

que no els has vist els feliços?

són feliços vint-i-cinc hores al dia,

no tenen temps per res més,

no saben del tendre enyor, mai troben

a faltar ningú, no ploren,

ni quan s’ acaben les pel·lícules

que per això hi són. no s’ emocionen

els feliços; no somien els feliços, no gasten curiositat:

són feliços! res els pot sorprendre:

ni la música, ni la poesia , ni la pluja, ni els petons...

només saben repetir-se en un que es van copiar

la primera vegada que els hi va semblar que passava

i mig feia;  ara vés a saber de qui era i de què estava fet...

i lo pitjor...lo pitjor és que tampoc saben que és estar alegre:no!

ni sentir-se content. no poden. l’ alegria és feta

de tristesa vençuda, de ferida llepada, de gat escaldat,

i la felicitat, clar, tot això ho té prohibit. a vegades sembla

que riuen, sí, els feliços,però riuen de plàstic, per fora:

a dins no hi passa res en absolut...

potser ni tan sols existeixen, mira què et dic...

griFOLL 

13.08.14