Escull, s’ acosta
la tempesta.
Mullar-se o tocar
el dos, que sóc jo
i no em penso
moure fins que m’ evapori.
Escull, la llum de
la nit crida, torna a néixer,
les feines obscures
la ballen al mig del naufragi,
dels seus llargs
oficis com rius van al nèctar,
s’ empassen
salmons, salamandres, tritons
per tal d’
aclarir-se la sang, per tal de sentir
bancs de peixos al
ventre i meduses i pops al clatell.
Escull, hi ha el
tocar-se, el qui després se’ n renta les mans
i el que les duu a
la butxaca.
griFOLL
1.08.2014
No hay comentarios:
Publicar un comentario