RAÓ

Les arrels gronxen núvols, fa vapor;

la vida torna a ser plena de nens amb ales

jugant a tirar-se bales d’ amor.

Memòria d’ oblits inventats són biografies

penso, i penso més: de què som fets

sinó d’ aquest mentider “enyor”?

de futurs, no. M’ escullo doncs, i trio quan deies

allò de “per sempre” i em faig el favor. Sí, però ara sol,

que tampoc és veritat lo que ho és, i serveix

igual tronc que bastó per anar pel camí del no

es fa ni es desfà: raja sempre algun lluny, no sé on gralla,

però invita a inventar-se’ l,  si més no per dur la contraria

i no deixar dormir al pastor. Lo que hi ha, saps? que no.

La gota que havia de fer vessar el got era la primera,

i si en vols més et diré que ara ho vull amb porró,

per tacar-me la fibra fins que s’ acabi l’ amor...

Resumint: que no hi ha manera de viure sense tu.

Jo tampoc sé qui sóc; em pots dir el mateix? podríem perdre

el temps anant a fer cafès o passar directament a cruspir-nos

les entranyes fins que rasquem d’ ànimes i, focs no d’ artifici, siguem dignes

d’ haver viscut, que ja tenim una edat, segur, i fer els cafès després: tot trepa nervi,

trenca rellotges, pixa adrenalina, fa fum, contrau i dilata; i dilata i dilata...

griFOLL

31.07.2014