Seguidores

jueves, 31 de julio de 2014

RAÓ


Les arrels gronxen núvols, fa vapor;
la vida torna a ser plena de nens amb ales
jugant a tirar-se bales d’ amor.
Memòria d’ oblits inventats són biografies
penso, i penso més: de què som fets
sinó d’ aquest mentider “enyor”?
de futurs, no. M’ escullo doncs, i trio quan deies
allò de “per sempre” i em faig el favor. Sí, però ara sol,
que tampoc és veritat lo que ho és, i serveix
igual tronc que bastó per anar pel camí del no
es fa ni es desfà: raja sempre algun lluny, no sé on gralla,
però invita a inventar-se’ l,  si més no per dur la contraria
i no deixar dormir al pastor. Lo que hi ha, saps? que no.
La gota que havia de fer vessar el got era la primera,
i si en vols més et diré que ara ho vull amb porró,
per tacar-me la fibra fins que s’ acabi l’ amor...
Resumint: que no hi ha manera de viure sense tu.
Jo tampoc sé qui sóc; em pots dir el mateix? podríem perdre
el temps anant a fer cafès o passar directament a cruspir-nos
les entranyes fins que rasquem d’ ànimes i, focs no d’ artifici, siguem dignes
d’ haver viscut, que ja tenim una edat, segur, i fer els cafès després: tot trepa nervi,
trenca rellotges, pixa adrenalina, fa fum, contrau i dilata; i dilata i dilata...

griFOLL

31.07.2014

No hay comentarios: