RODANXES

Tens les cames de llimoner, sues cítricament

incendis d’ àcid pels entrecuixos, ets la droga

que venim a xarrupar-te vespre a vespre, ens primaveres,

hendecasíl·labes, allargues fins l’ alba la vida, cada angle

de vida traspua fins la punta on hi claves la gota sagrada

contra el dia a dia i les seves vergonyes de pa sucat sense oli.

Els dits se’ t fan mans, les mans se’ t fan braços, al glop

fas el suc de llimona, les talles a rodanxes, de les rodanxes

en fas rodes, de les rodes grogues turbines, girallunes,

les turbines vibren dins el ventre de cada fruita, fan del pinyol

pinyolets, es descongestionen, repiquen, salten damunt la taula

on cavalca el dragó cuixa-molsut de l’ orgasme, el rebost

és una escletxa, hi ha una estalactita que palpo, que brilla,

que llepo, rellisca i batega, l’ escuro, s’ entela de vernissos esperitosos  

amb gust de cobalt i nitrats sulfurosos, la pessigolla el boteix, s’ insisteix,

la geniva i la carn de la boca hi van amb les dents de ballar, a fer l’ ull-

al, l’ ull estès dessobre els esbarzers púbics com un ou sense rovell

esclatant quan peta la paret que rebenta la gota però amb pell

de porus, sense closca; l’ espetec sol del Diluvi en gemegar bassal

contra bassal, clotets intermitents al sacsejar retrucs de cavalcar el galta a galta,

trencanervis sense pesar. Les calçes, al campanar.

griFOLL

31.7.14