Seguidores

domingo, 13 de julio de 2014

AIXELLA DE PLATA - griFOLL

La clau és al clauer i el pany més calent a l’ aigüera
flotant al fons de la sortida urgent que et ve al darrera.
La boca que s’ obre, fosca, de flor de pou,
no diu, ressona, té dents clavades a les genives.
La corda que lliga i descorda
no lliga ni descorda; sola, cap corda.
El groc que salta de ginesta a gira-sol
va despullat, és una papallona que passa i no es ven.
L’ esquena s’ enfila, torça el somriure,
baixa per l’ espina com un peix espasa i segueix dorsalment.
La fulla que cau deixa el paisatge a mig fer,
pensa l’ arbre de la ciència del bé, i el mal neix.
L’ ungla raspalla la bossa de tela de carn porosa,
s’ hi cargola pels forats de plata, vol l’ esperit, primer de vi, ara diví.
La ploma penja de l’ ala de l’ au que et fa niu a l’ aixella,
per això sues, n’ ets el tinter del vol de la fera que cerques.
La cuixa d’ herba canta camps borratxos d’ espiga,
diu pa del genoll fins el sexe d’ anís que desfila ( un desplegable).
L’ escala està quieta, no puja, no baixa; un graó, sols un, un a un,
t’ anuncia l’ ombra i clama en silenci la passa que esclafes.
Agafes aire. Bufes. L’ alè és la llum dels cecs.

griFOLL 
13.07.14

casserrespoblepoema

No hay comentarios: