Quan la Lluna
sigui la Terra
el Mar de la Tranquil·litat
serà l’ oceà del nervi.
Els covards
debatran set mil segles i un dia si els cen(t)drers
podrien ser
torretes (a-forats) . Els valents
oloraran les flors,
que bé, i de(l)
sal; polititzaran estats de primavera eterns,
els sentirem
entrant : la campaneta de la gola tocarà a les Deesses
que mai més ningú
es mori abans de cap cap d’ any.
Germans, donem-nos
l’ estiu, serà brutal.
griFOLL
21.07.2014
casserrespoblepoema
No hay comentarios:
Publicar un comentario