AL FONDO A MÀ ENQUÍ O SI S’ ACABA S’ ACABA COM L’ ORGASME DE L’ AURORA

“Quan era petita i vivia a Txecoslovàquia solia fer trampa. Sortia del cinema just després de la penúltima cançó, així la pel·lícula seguia per sempre. No és meravellós?”

“...només és l'última cançó si deixem que així sigui.”

Björk a “DANCER IN THE DARK”, de Lars Von Trier.

stankowski_zeitprotokoll_1929

AL  FONDO A MÀ ENQUÍ O SI S’ ACABA

S’ ACABA  COM L’ ORGASME DE L’ AURORA

He vist que els savis apreciaven el silenci i m’ he aturat.

He vist que els savis feien música i m’ hi he acostat.

Però quan he vist que els savis feien tant soroll de savis

me n’ he anat altra volta. A dubtà’ ls...que...i si no els eren?

Sort prǒ ( de la bona) que des de que penjo papers

pels fanals pels portals pels mortals (i pels no)

d’“es busca saviesa” tothom l’ ha trobada:

ara resulta que ara (ara aquí escrit al revés) tothom

la tenia guardada al rebost o desada al final de l’ armari/prǒ

( sempre n’ hi ha un altre...i  un altre...

de prǒs dic... de pros sense pronòstic) mentre l’ un diu que no

me la dóna  

l’ altre demana  si porta collar

i el que sembla de sospitar-hi d’ aquelles

de “no caiguis a la trampa del majordom”

no s’ ha pronunciat. Explica ( fent senyes) que és tímid.

«Deu ser que lo meu es dedicar-me a les tonteries

i deixar-me de maldecaps » m’ he dit...¿it? i flaix! pum! llum!

s’ ha esparracat la realitat: tat! tat! tat! l’ he vista!

res eh? un instant de perfil de reüll

prǒ m’ ha somrigut

la saviesa ha vingut se m’ ha presentat avui aquí del tot

a les totalíssimes tantes del migdia a dir-me que no existeix

ben clar (era)

com a tal que no és res ni se sap de cap sapiència que sàpiga

o que entengui d’ entitats que la continguin /i que no gasta altre gust pels humans

que el de deixar d’ empaitar-la ( per part nostra) i posar-se a jugar

( de part nostra) com animals que som animals que som ànima

ls d’ animar! la! m’ ha dit ...i s’ ha fos. Soff!  (sense fums ni confetti

ni una trista serpentina : molt al dia) ... i... jo me n’ he anat a fer

el ver(b)mut...

prǒ...

“...i  si no  l’ era?” m’ ha vingut al cap no sé des d’ on

prǒ prǒ... prǒ juraria que del cap mateix

i com una punta de nervi que punxa

com un xiclet als texans ( després de tants anys!)

de l’ hipotàlem com un malestar d’ hospital  a les 3 de la nit

com allò tan típic de sentir que ets una sola formiga

a l’ enterro ple d’ óssos  de l’ ós formiguer  

perquè a la panxa hi té formiguers

i pensant que hauries d’ experimentar tristesa o por...

prǒ no sentir RES

RES en majúscules

...

i altra volta a dubtar-la.

«Posa’ m un altre ver(db)mut».

Al quart ( començant pel penúltim)

ha passat un pardal.  ‘nava com serè (ell). No gastava velluts (cap):

«Piu-piu» ‘ nava ( ja ho he dit sense dir-ho) movent el cap. «Piu-piu»...

i no sé el perquè ni el vull saber gens (per ara mai)

li he ´nat seguint la corrent. Piu-uip. Iup-pip. Piu-

piu-iupi-iupi*-iiii...«com una gralla com una gralla»...iiiiiiii

«mira mira jo faig el piiiiiii»...

i...no...

el conte  no s’ acaba no s’ acaba enlloc

i si s’ acaba

s’ acaba com l’ orgasme de l’ aurora. És a dir:

torna a començar el dia...

dia-dia ...

ía-ía...iiiiiiii...

*(“iupi-iupi” fa de mantra /que “om” no dóna peres

i hom vol macedònia  -la completa- i amb mugrons de Corintius

i moscatellius de Cal Demana-i-et-serà-donat

no fos que fos vritat alguna mentida entre tanta vritat

i aquí tot déu desorientat/ acci-

occi-dentalitzat fins les armes del capi

tà

ll).

griFOLL

11.08.2014

casserrespoblepoema