autoretrat
VAS FENT, QUE LA
MORT JA NO MATA
La sinceritat,
inevitable, ve amb els anys,
cauen les
mascares, velles, per a cremar-hi
cadires, el dolor
dol més però t’ importa menys,
no t’ has de
preparar futurs ni fites, ets
el mateix dubte
de sempre acostumant-se
a dubtar i a dins
vas tan ple de records
que si poguessis,
podries saltar. Els anys
a mesura que
passen, veus que ets tu,
ells no
existeixen. Tu reculls, aprens, estimes;
Les llums, una
olor, un núvol, ho vas entenent,
en formes part,
és tothom, des de sempre
i fins sempre. I
la mort, quotidiana, senzilla,
sobretot saps que la mort ja no mata. Vas fent,
més o menys com
tothom, “sempre n’ hi ha de més cardats”.
griFOLL
11.10.13
No hay comentarios:
Publicar un comentario