DENT D’ AFRODITA
T’ engendren necessitats
d’ Afrodita, ets la Venus
mateixa a qui
orem, freds, també ésser venerats, déus. Sí,
fins la gloriosa dea
allí on saciar les vanitats, conscients:
dins l’ home s’
obren jardins de plantes carnívores, les dents,
que per això ens
creixen després, reclamen ara.
griFOLL
11.10.13
casserrespoblepoema
No hay comentarios:
Publicar un comentario