FICCIONS

FICCIONS

Confonc expressament fets i persones, m’ invento

sinceritats abans que la realitat no me la foti. Hi ha

cada realitat que t’ ho faria creure, ser-hi  clavat.

M’ ho invento. Ho he de fer. Menjo d’ aquesta flor

i sé què sent una serp. Sóc guardador de ficcions, que

cauen les fulles, m’ agrada la llum, i fer foc, i, entre boires

encara descobreixo impossibles sense usar, il·lusions

desesperades o esperances folles com cal, als calaixos

hi ha de tot. I jo hi jugo. I munto móns i hi passo nits

senceres, dies imperdibles amagat a sota terra alçant

bastides per construir un poema que funcioni, que

no calli però que no digui, que després no sigui sec

i em quedi enterc com una mòmia, que menjo d’ aquesta flor,

ja ho he dit, i la flor és viva i em nodreix. La flor de les ficcions

conté totes les formes i maneres, és la de la lucidesa extrema,

més enllà dels horts de baix de Ca les Tutxotes  n’ és ple.

Si, mira, mentides, m’ espavilo així, la veritat.

griFOLL

11.10.13