MAGENTA
Les parets eren blanques i la casa era freda i vivíem allà. Era d’ hora,
sorties de la dutxa amb el nas magenta, la tovallola xopa i corries xisclant,
buscant roba mentre tot queia fins que en trobaves, t’ estiraves i em demanaves
que a on anàvem, però que va, que em vestís, i em tiraves qualsevol peça de
roba a sobre, unes calces, dues, un mitjó, una gavardina, un bastó...
El fet de que la “realitat” fos capaç d’ aportar-me tanta energia, de que
hi hagués algú com tu, tu, vaja, que em fes llevar després d’ hivernar, anys?, segles?
i el fet de que no fos una persona, ni real ni fictícia, absent però exacte,
present fins l’ entranya, ho fa més cert, ho fa.
La meva bruixa del nas magenta ha vingut en nom de l’ Amor, “les pintures
de guerra” són per fer l’ indiu, dius, rius. Ho fas.
La meva bruixa del nas magenta, m’ expliques que hem d’ alabar al cosmos,
tractar-nos de foc, alegres, intensament alegres a través de les persones vives
o mortes, encomanar els espectacles que s’ originen dins nostre, ara convertits
en cossos amb ulls i olfacte, tacte i atzar a la punta dels nervis. I que no hi
ha més doctrina que agafar-se als coneixements que sumem remenant-nos.
La meva bruixa de nas magenta, saps secrets antiquíssims, i guardes a la
tauleta déus, claus de portes paradisíaques,
oceans de butaqueta pel diumenge a la tarda, rierols on anar a sucar els peus
fins el cap, profit de pluges estimulades, sensacions impossibles, racons lluny
del món amb arbres prenyats d’ éssers fantàstics vessant per les soques,
sortint a volar com bolets de que et toquin i veure-hi ben clar que no ho pot
ser més.
Tu ets l’ ull, bruixa de nas magenta, som ara en aquesta habitació, la que
veus, la que veig, i t’ acostes.
Perdona, gràcies, dic. No m’ agrada quan fas que caiguin les parets i tu te’ n
vas per allà i jo per aquí. No sé si és que no puc deixar d’ ésser un nen però
jo ho trobo molt trist. No era tot possible? Sempre és tot possible menys canviar
el final? I em parles d’ una roda i jo vaig a pillar alguna cosa fàcil de
llegir, i mentre corro perquè no em tanquin em sento el nas fred i me l’
imagino magenta i t’ enyoro.
griFOLL
18.10.13
No hay comentarios:
Publicar un comentario