"El cartell
posava: Entrada només per a bojos, costa la raó."
"Tot
humorisme superior comença perquè ja no es pren seriosament a la pròpia
persona."
"A nosaltres
els immortals no ens agrada que se'ns prengui seriosament, ens agrada la
broma."
"En lloc de
simplificar la teva ànima, hauràs d'acollir cada vegada més món amb la teva
ànima dolorosament eixamplada."
Hermann Hesse
EL LLOP
«La soledat era freda, però no li agradava ser presa
en serio». En ell, una forma d’ amagar la
tristesa, feia cara d’ animal perdut per sempre més
entre els homes, no el comprendrien. Les
coses fàcils no eren per a ell. Es feia dir “Llop”;
només «escric per als bojos». I es tancava.
Ara l’ entenc. Tampoc hi anava amb salut, estava
gastat, cansat de sentir el què fos, aquell
misteri fondo que el corcava. Ara l’ entenc. El
desig; la renuncia a tot plaer a canvi de no sentir
més dolor. «El desig, aconseguit, és el preàmbul a
elevar-lo, fa la febre...el plaer és dolor».
No el vaig conèixer, l’ he conegut des de sempre.
El Llop és immortal i volta realitats amunt i
avall al mateix temps, no en te, és el Llop, l’inventor
del “Teatre Màgic”, l’ inventor de Goethe,
l’ estrany cas de la “Normalitat i la Sra. Hermínia”,
ermitana també, de l’ estepa. Sé qui és, on
para.
«Al meu quadern hi descric des de com no jugar amb l’
opi fins a Dant, el meu Dant personal».
El Llop parlava “diferent”. Sabia deserts
insuportables, venia de llocs poc freqüentats, quasi
inexistents. El Llop havia jugat a totes les
possibilitats i ara s’ havia despertat. Despertar era
veure, però sobretot sentir. L’ udol. Res s’
expressa millor. Fa mal d’ escoltar, d’ intuir;
imaginar què conté el so més fondo, profund, més esdrúixol del Llop en concret, l’
inventor.
Em va deixar aquestes notes:
“Hi
havia una vegada algú amb el nom de ..., anomenat el Llop”
“Vivint
com a persona era mortal, vivint com a llop, immortal”
“Era
jove i ja era savi, envellí en follia”
“
El bé i el mal, una i altra vegada, rere les valls
puja
fins a nosaltres, com boira,
l’
ànsia de la vida, necessitat frenètica...”
“
Més enllà del temps, jaiem xerrant i bevent,
entre
balls, la vida damunt nostre ens pertany, i dansem,
«hi
ha 42 maneres diferents de practicar l’ amor»”
“Compte
amb els domadors d’ homes,
deixa’
t acariciar pels instants moments abans de perdre el sentit,
no
recuperis el coneixement, desconeix fins el fondo, que no n’ hi ha”
“
A l’ altra banda, no aquí, hi ha la vida”
H.E.
griFOLL
22.10.13
casserrespoblepoema
No hay comentarios:
Publicar un comentario