EL LLOP

"El cartell posava: Entrada només per a bojos, costa la raó."

"Tot humorisme superior comença perquè ja no es pren seriosament a la pròpia persona."

"A nosaltres els immortals no ens agrada que se'ns prengui seriosament, ens agrada la broma."

"En lloc de simplificar la teva ànima, hauràs d'acollir cada vegada més món amb la teva ànima dolorosament eixamplada."

Hermann Hesse

EL LLOP

«La soledat era freda, però no li agradava ser presa en serio». En ell, una forma d’ amagar la

tristesa, feia cara d’ animal perdut per sempre més entre els homes, no el comprendrien.  Les

coses fàcils no eren per a ell. Es feia dir “Llop”; només «escric per als bojos». I es tancava.  

Ara l’ entenc. Tampoc hi anava amb salut, estava gastat, cansat de sentir el què fos, aquell

misteri fondo que el corcava. Ara l’ entenc. El desig; la renuncia a tot plaer a canvi de no sentir

més dolor. «El desig, aconseguit, és el preàmbul a elevar-lo, fa la febre...el plaer és dolor».

No el vaig conèixer, l’ he conegut des de sempre. El Llop és immortal i volta realitats amunt i

avall al mateix temps, no en te, és el Llop, l’inventor del “Teatre Màgic”, l’ inventor de Goethe,

l’ estrany cas de la “Normalitat i la Sra. Hermínia”, ermitana també, de l’ estepa. Sé qui és, on

para.

«Al meu quadern hi descric des de com no jugar amb l’ opi fins a Dant, el meu Dant personal».

El Llop parlava “diferent”. Sabia deserts insuportables, venia de llocs poc freqüentats, quasi

inexistents. El Llop havia jugat a totes les possibilitats i ara s’ havia despertat. Despertar era

veure, però sobretot sentir. L’ udol. Res s’ expressa millor. Fa mal d’ escoltar, d’ intuir;

imaginar què conté el so més fondo,  profund, més esdrúixol del Llop en concret, l’ inventor.

Em va deixar aquestes notes:

“Hi havia una vegada algú amb el nom de ..., anomenat el Llop”

“Vivint com a persona era mortal, vivint com a llop, immortal”

“Era jove i ja era savi, envellí en follia”

“ El bé i el mal, una i altra vegada, rere les valls

puja fins a nosaltres, com boira,

l’ ànsia de la vida, necessitat frenètica...”

“ Més enllà del temps, jaiem xerrant i bevent,

entre balls, la vida damunt nostre ens pertany, i dansem,

«hi ha 42 maneres diferents de practicar l’ amor»”

“Compte amb els domadors d’ homes,

deixa’ t acariciar pels instants moments abans de perdre el sentit,

no recuperis el coneixement, desconeix fins el fondo, que no n’ hi ha”

“ A l’ altra banda, no aquí, hi ha la vida”

H.E.

griFOLL

22.10.13

casserrespoblepoema