Seguidores

martes, 22 de octubre de 2013

HÈCATE


L’ aigua, curativa, diu pous. Nosaltres, ofrenes.
Dins la mateixa boca d’ Hècate
hi tirem monedes. Preguem, orem, anem a palpentes
pensant que existim. Hem dipositat alguna cosa
allà al fons que ens ho fa creure, no ens deixa rendir
ni parar a reposar. Te nom de fe o d’ esperança: un punyal
que entra i surt i no para, trinxeraire, violant-nos, carnívor.
L’ aigua, a la ciutat dels homes, cada cop més roja, plou,
tenyeix, dibuixa, passa com passem els homes, esperant,
deixant-se endur per mars roigs i i follies semblants, llegendes,
mites, impossibles, no?

griFOLL

22.10.13

No hay comentarios: