Feta de vespres, al so de la nit m’il•lumines.
Feta de tu, amb orenetes o sense, qui ets?
Feta de tu i ningú més, així és com t’ estimo.
Ja no em se estimar les coses precises ni les persones exactes.
Giravolta ara i aquí tot i no-res.
Ens fan els canvis, les tempestes, les mentides que no ho són.
No dormiré.
grifoll
20.04.12
casserresponblepoema
3 comentarios:
D'això es tracta, de compARTir poemes com aquest.
I de que hi hagi gent tant masca com tu per compARTir-los Helena :))) Gràcies. Gràcies sempre
masca no, vull dir maca :)))
Publicar un comentario