picat a la pedra

Les paraules ja no guarden el significat.

Existim fora de l’ existència. Som la nostra trampa.

Ja no tenim nom. Comença aquí.

Pots fer el què vulguis.

PICAT A LA PEDRA

Humanament fràgil et desgranes
la cosa més tendra fins que jo també sagno.
El desert et lliga amb l’ infinit.
Trafiques amb la soledat. No hi caus.
i dius l’ amor.
I duus amor.
I m’ ets l’ amor. I si, a més a més, plou,
llavors puc dar significat a les paraules,
desenteranyinar l’ aranya de l’ absurd foscà;
i em desconverteixo i esdevinc tu amb les coses,
lluny del jo de sempre.
D’ aquí que sé l’ idioma del silenci,
tinc els llargs passeigs per la glorieta del goril•la verd,
totes les cèl•lules exaltades saltant d’ una dimensió a l’ altra, etcètera.
És ben cert.
Ho trobaràs a la vauma picat a la pedra, polit per l’ aigua.
Aviat farà mil anys
que ens coneixem.

grifoll

15.04.12

casserrespoblepoema

Twittear