Sóc un silenci inexistent del mig del bosc que canvia de tonada.
Un bolet, un secret ,una aranya. Però ni això em cal saber,
cap direcció hi anava, tothom ja en tornava i t’ avisava, però
per tornar si ha d’ anar. Ningú hi pot anar per tu.
La llavor germina, passa l’ aranya, la llavor germina,
un bolet, un secret, la llavor germina.
grifoll
5.4.12
casserrespoblepoema
Twittear
No hay comentarios:
Publicar un comentario