NO, NO

I me n’ alegro

Joan Vinyoli

NO, NO

Com si tinguéssim quinze anys i ens ho creguéssim encara,
els teus ulls, allò que es diu, els teus llavis, allò que es besa
i es besa i es besa.
La pell novíssima, fins a dins, sense ossos.
La nit amagant-nos, descobrint-nos, palpant-nos, embriacs.

Només érem humans, només érem joves.

Som i ets l’ anhel que cerquem trampa rere trampa.
Fred als peus. Ets i ets sense ser sols tu la certesa, bufes i m’ alço,
sóc una ploma que escriu en l’ aire les conjugacions de l’ amor.
I visc enganyat, i m’ enganyo per a viure, perquè tot és i també és al revés.
Perquè t’ estimo i m’ estimes i nedem sense guardar la roba,
literalment, fins l’ illa nostra.

Escullo els pits, el melic, l’ orgasme dels vius, el sexe sense àngels dels àngels,
la ingenuïtat.

Ets, i ets la mà que acarona, el somriure que cura,
les pestanyes-pols d’ ala de papallona, el pubis canviant de la lluna,
el bec del niu fent-te pessigolles. Tens, tenim quinze anys i no són els nostres.
Són els quinze anys que tu vulguis i algú des de no sé quin on, s’ espera
i et correspon.

Mes jo ja no me’ n recordo. No me’ n vull recordar. No, no, jo sóc aquí
i així em vull, furiosament i encuriosit, rascant.

grifoll

20.04.12

casserrespoblepoema

Twittear