SIGUEM SAGNANTS

Torna’ m tu a enlloc.
Sóc molts, no tenim nord.
No sé res més.
Desconegut, com em presento?
Etiquetat, com em presento?
Prejutjat, com em presento?
Conegut (errat) com em presento?
( l’ impresentable no es presentarà, riuen,
i un nen que vaig ser, sempre els escolta,
és un espi(n)eta. A la pregunta de si “ets feliç?”
es copia dels altres, que tot ho fan be. )
Torna’ m tu a enlloc,
mirall de doble joc. Podem raptar tots els colors
de l’ únic vers, mirall, tenim enginy.
La veritat no existeix, les mentides, sí.
Ploguem, ploguem com mai, tibem el tap,
buidem-ho tot, siguem sagnants,
éssers de sang que som
i honestos amb l’ esperit.

grifoll

4.4.12

casserrespoblepoema

Twittear