La pedra al peu. Camins que no van a Roma ni descalços. Glans i demés fruits. Cap rastre d’ altra passa, ni calçada. Sense fonts. Ni un aire. Ningú i l’ imminent. Sense feres. Sense olors. Sense ganes. Però altra vegada emprens el vol i tornes a ser l’ àliga. Des de baix, que no t’ hi veies. Sempre et passa.
No hay comentarios:
Publicar un comentario