NOU COMA VUIT

La gent no es mesura. La gent desapareix abans de ser mesurada.
Ens enganyem, és més fàcil. La gent no es mesura.
Es mesura la gravetat i sempre cau alguna cosa.
La gent no es mesura. No te mida. Abans desapareix.
Com un fum, cent vents o la claror quan s’ aclareix.
La gent no te mida. La gent va adormida. No te mesura.
Pastura, com les ovelles i els xais i les vaques i el toro.
No te mesura. La jutges i no te mida, pastura, com tu.
No te mida la vida. La gravetat no te perquè ser greu.
Abans desapareix. S’ absorbeix a ella mateixa a nou coma vuit
no se quès. Ens enganyem, és més fàcil. La gent no es mesura.
Fa fred.

griFOLL

18.04.12

casserrespoblepoema

Twittear