no ens vam descuidar de viure ni un sol dia

“No hubo ceremonia de iniciación.”

Roberto Bolaño

NO ENS VAM DESCUIDAR DE VIURE NI UN SOL DIA

Quan érem xics

la por ens feia nosa

i no en fèiem servir.

Els  camins donaven a tot arreu

i  eren plens de batalles, d’ àgata i roderes.

Els amics ara no es veuen des d’ aquí

però llavors ens beneïen dotze anys

i l’ albada brillava a l’ espatlla de cada un:

era com si tinguéssim ales o no peséssim gens,

ens elevàvem pels camps només dissenyats

per ser els més valents, els menys domesticats.  

Després aterràvem als boscos, als Primers Pins

o a la Font dels Pagesos mateix; això si

no tocava anar fer rodar el Roc de la Mel

o baixar de l’ Alzina Grossa.  El cas és que

no ens vam descuidar de viure ni un sol dia.

Les tardes eren en majúscula

SEMPRE HI CABIA DE TOT FINS SER EL VESPRE

granotes, llengots,escorpins...

El paradís obria havent sopat

sobretot si li havíem robat conyac a la iaia

del Sec o de l’ Alt o l’ Ernesto pujava

d’ allò per fumar. Al Cafè de les Set Portes

n’ hi havia catorze i dels ratpenats

en fèiem vampirs que ens xuclaven

la sang –dèiem que els deixaria

fumats , que per això dormien cap per avall–,

rèiem per tot,  i fins la lluna, fins a Mart

els extraterrestres sentien els nostres crits.

Després tornàvem amb moto fent esses

pels camins de la nit, immensos, amb tots els

sentits immersos en ella. Em sembla

que érem feliços del tot quan érem xics.

Arribàvem a casa i hi érem tots.  

griFOLL

abril del 2015

casserrespoblepoema