fragilitat
Vinc a buscar les meves cicatrius, em somreien.
Ja vaig passar la lluna d’ un temps pels racons i
he descobert que l’ absència sols és una nova forma de presència.
Jo tampoc creia en la vida quan era mort,
i avui sóc viu, i més viu quan més fràgil em sento.
grifoll
12.09.11
Tweet
2 comentarios:
Somric tristament. He experimentat molts cops aquest sentiment. Una abraçada dolcíssima, griFoll!
la qüestió és que "sents"! Per tant estas VIVA!!! Una abraçada immensa, Cantireta!
Publicar un comentario