DES DE DALT

Amb llums dins el cap

i cascavells als ossos

dic boca amb la boca,

joc d’ ombres sota les parpelles que

t’ eixamplen la tendresa.

Des de dalt.

I som a la copa de l’ astre

que beu del misteri que raja,

del riu de porus que vesteixen cossos vertebrats

amb escales internes que tan aviat pugen com baixen.

Ningú se n’ adona que entre-

cuix  i entrecuix fan cosetes a les valls, de nit.

Neden sense guardar l’ instint.

Se’ l mengen fins l’ ànima, mamífers

estranys de la follia i de la bellesa

-ni els anys beguts ni a pal sec m’ han pogut -. Sóc viu.

Darrera teu.

I ara et taparé els ulls a veure si m’ endevines

(no ho he fet mai a ningú).

grifoll

24.09.11

casserrespoblepoema

Tweet