M’ enduc allò que no vam ser. M’ ho enduc enlloc,
aquí , enlloc, amb tu, que també hi ets, enlloc, de tu,
arreu, pertot; després dels vidres, la sang, la sang
trencada pel temps
de quan no n’ hi havia. Te’ l duc. Res més no tinc,
aquí, enlloc, en mi, arreu, pertot, per tu, amb tu
que compartir silencis -diem a l’ uníson sense que sigui dit
que la paraula fa la cosa;
diem dolor per que el dolor torni a doldre,
diem punyal , no ens deixis adormir. Serà aquesta la carta
sense remitent ni direcció, que faci el vent,
que siguis tu. Duc tot allò. En mi,
en tot el que m’ ets i m’ has estat que em seràs. Tens
molts noms però no són noms, és amor, diuen vida, vine,
mira: són acabats de florir. I els has fet picant-te els queixals
contra Zeus.
griFOLL
26.27 setembre de l' 11
casserrespoblepoema
Tweet
No hay comentarios:
Publicar un comentario