dir res

Tobogans enllà, més amunt que la nit

fa fum un silenci. Gran monstre savi, l’ humil.

No cal dir res, tot ho veus des d’ aquí. Tothom

es delata, somrius amb una evidència sota l’ ull

dret que encomanes.

Gran monstre terrestre que fons dia i nit, savi

de grates a obscures, l’ humil. Quan eres vell

vam ser iguals. Tremolàvem sols, ho recordes?

I mira’ns: Tu l’ au, jo fet ploma, canviant els núvols

de lloc, les pluges de dia... Cada tardor és tres cops

cinc setembres i un dia.

Tobogans enllà, més amunt del ball de disfresses

creix solitari el llop, l’ escorpit i el poeta, la bruixa,

la santa i l’ anacoreta, l’ artista, Lilith, l’ ovella

negra i el xaman, la mima i el mim, l’ equilibrista,

l’ home elefant i la dona barbuda del circ. Fins aquí.

Fins que algú hi posi nom i es desmunti.

griFOLL

25.09.11
casserrespoblepoema

Tweet