Seguidores

lunes, 12 de septiembre de 2011

fragilitat




fragilitat





Vinc a buscar les meves cicatrius, em somreien.

Ja vaig passar la lluna d’ un temps pels racons i

he descobert que l’ absència sols és una nova forma de presència.

Jo tampoc creia en la vida quan era mort,

i avui sóc viu, i més viu quan més fràgil em sento.





grifoll
12.09.11



2 comentarios:

cantireta dijo...

Somric tristament. He experimentat molts cops aquest sentiment. Una abraçada dolcíssima, griFoll!

griFOLL dijo...

la qüestió és que "sents"! Per tant estas VIVA!!! Una abraçada immensa, Cantireta!