Amb llums dins el cap
i cascavells als ossos
dic boca amb la boca,
joc d’ ombres sota les parpelles que
t’ eixamplen la tendresa.
Des de dalt.
I som a la copa de l’ astre
que beu del misteri que raja,
del riu de porus que vesteixen cossos vertebrats
amb escales internes que tan aviat pugen com baixen.
Ningú se n’ adona que entre-
cuix i entrecuix fan cosetes a les valls, de nit.
Neden sense guardar l’ instint.
Se’ l mengen fins l’ ànima, mamífers
estranys de la follia i de la bellesa
-ni els anys beguts ni a pal sec m’ han pogut -. Sóc viu.
Darrera teu.
I ara et taparé els ulls a veure si m’ endevines
(no ho he fet mai a ningú).
grifoll
24.09.11
casserrespoblepoema
Tweet
3 comentarios:
M'agrada molt, com sempre et dic.
vull veure-ho des de dalt també i tapar-me els ulls a mi mateix, a veure si m'endevino...
tampoc m'ho he fet mai.
preciós
GUAP@S!!!!
Publicar un comentario