SUPERHEROIS
Riuen, existeixen, xisclen,
ploren, són petits. Els sento des de casa. No es coneixen, no ho entenen, veuen
que n’ hi ha molts de xics com ells, iguals, estranys. Els sento des de casa.
Tenen por, vergonya, i una cadireta per a cadascun d’ ells. Els sento des de
casa. El nom brodat a la bata, la bata plena de babes i plors, i de ratlles.
Estripen papers, es barallen, es miren, s’ agraden, es veuen en l’ altre, s’
eixuguen els ulls, perden l’ alè, badallen, tenen el singlot, estan cansats,
constipats, s’ adormen, no saben on són; hi ha un instant de silenci, molt
breu, després xisclen tots. Els sento des de casa. Són el futur.
griFOLL
2 comentarios:
La canalla ens aporta tota aquesta vivor, el seu aprenentatge és constat,però crec fermament que els infants són el present, cada etapa forma el present i si aquest present és ric en amor dels pares, de l'escola i d'una societat que valora l'embaràs de les mares, que aposta per conciliar vida laboral i vida familiar,permisos escaients per quan arriba un nadó a la família, etc,és una societat, un govern que valora com el més principal totes aquestes etapes fins arribar a adult.Llavors podrem dir contents els infants són el present per a construir una societat en el futur millor.
Siiiii, és que són ells :) !!!!
Publicar un comentario