NO SÉ SER FALS

NO SÉ SER FALS

Sé que sóc bona persona, així que, a partir d’ ara, faré absolutament el què em roti. Estic viu, així que, a partir d’ ara, viuré, faci fred o calor, totes m’ aporten. A partir d’ ara no esperaré ser comprès, no n’ he estat mai, i en aquest món d’ homes que valoren més la plata que la joia, me n’ alegro.

També sé que faig tot el que puc per millorar, no allò que es pot millorar, sinó allò que crec que s’ ha de millorar, es pugui o no. És que no vaig sol, vinc amb la utopia.

Sí, dubto, però dubto dubtant; a partir d’ ara, dubtaré convençut.

I com que no perdono... és que oblido directament i així mato dos trets d’ un sol ocell; ni odio – mai n’ he sabut–, ni porto rancors... duc poquíssim, necessito molt poc, només l’ espai exacte per dur-vos a vosaltres, sempre us duc a dins a les que no em peseu, a les que m’ alleujareu el viatge, sóc ple de núvols i persones. Tu.

Jo és que només sé guardar els bons records, és un defecte d’ ingenuïtat que no sé si ja consta com a trastorn, però a mi m’ alegra...

Sóc un terrible equilibrista, mmm..., però continuaré desequilibrant-me fins que tallin la corda...esperant que me’ n donin més. Sí.

Ara és de nit en aquest tros de món i jo escric i escric, i escric que avui he caminat per sobre el glaç, he tocat ossos, troncs, espines, molses, fang, batecs, pedra tartera... Se m’ ha concedit la cosa més bèstia: existir, la llibertat de discernir. Tot són camins sense fer. Tot. I jo tinc cames i ulls i dents i pulmons per fer el meu. El faré ple de corbes, de pujades i baixades. Gens avorrit. Avorrir-se ha d’ ésser la cosa més terrible que li deu poder passar a un viu. Jo no m’ he avorrit mai, però he vist els grisos i en són molt. Prometo equivocar-me contínuament.  

El meu camí, desordenat com una capsa de joguines molt fetes servir, una vegada, una carícia enmig del tot dels universos un instant fugaç i salvatge...brutal! Me’ n recordaré d’ això anys després de mort.

griFOLL