Seguidores

lunes, 29 de julio de 2013

COM QUE NO SÉ ESCRIURE, PROVO DE DIR.





“Quanta raó”, diem quan pensen com nosaltres.
L’ espècie més desenvolupada?  Humorísticament parlant sí que la som.
Ser savi potser és adonar-se’ n, aprendre a ser una mica més espectador.
No tenir paper. D’ aquest, tot és mullat. I per provar de ser protagonista
cal molt temps a canvi de merders i mal de caps i has de deixar que juguin
amb tu, que ets la pilota. Sí,faràs tots els gols. Felicitats. A mi també
m’ agradaven les heroïcitats de plàstic i els cromos amb dinosaures,
però ara vaig molt enfeinat: forjo ferro i escric versets xics que parlen d’ aglans.
I no tinc enemics que em constin. També practico la ingenuïtat
i m’ agradaria ser humil com un tros d’ és igual en mig de tan se val. Viu,
això sí. I aprenent. I aprenent a estimar com l’ arrel i la pedra, sabent
que jo també hi sóc en l’ arrel i en la pedra. Pensaràs que potser demano
massa. O no. Hi ha moltes mesures però res és mesurable. Mesurar
és jutjar. Hi ha qui diu que ho fa, sí, també hi ha qui vetlla per la teva salut,
per la teva seguretat i t’ endevina el futur. No ho sé ni m’ ho preguntaré,
no per res, és que tinc molta feina, ja ho dic. Ara mateix provava de fer Res.
He d’ aprendre a observar, menys a la gent gris: res en contra, és al·lèrgia.
És que vull ser observador perquè m’ agraden els canvis: les persones que
ara ploren, ara riuen, els cels que ara tronen i després acullen.
Sempre dic que no sé com sóc, però alguna cosa sabré,
fa molt que parlo amb mi. I m’ escolto. Fins i tot massa,
em diu el metge del cap cap. Així que, només per començar a parlar de mi,
dues coses: se m’ ha acudit que, a base de repetir-me que també m’ estimo
(vull jugar) fins i tot (coses més rares s’ han vist)  podria acabar
enamorat perdut de mi. La segona cosa és una resposta hipotètica
per a algú hipotètic que em fa una pregunta i que em sembla poder
contestar. Resposta: És que el dia que van ensenyar a redactar
jo no vaig anar a classe.  No és tan mala època al planeta Terra.
Aquí encara hi plou. I ara no sé res, però quan era petit ho sabia tot.
Ja està. ( Com que no sé escriure, provo de dir.)

griFOLL
29.7.13.

casserrespoblepoema

No hay comentarios: