Hi torna, es
trenca, s’ esparraca.
Amunt n’ és molt;
el vent. S’ hi agafa
amb crits i
dents, desfici amb cos
de branques, carn
de grutes, llamp
de selva, fúria d’
aigües, repicar
de rocs i canyes,
daltabaixos i follies.
( Els camins més
difícils són verticals:
Pujant o baixant
o trobant que no és pla.
-Pla és allà on
pastura el ramat-.)
...
No hay comentarios:
Publicar un comentario