Hi ha hagut un
gest de salts amb ganivets damunt la por
reafirmant que les
teories obstaculitzen les pràctiques.
Ha resultat que
no sempre se’ n surt ferit d’ aquestes guerres
però que desertar
acostuma a matar molt abans que la mort.
Ha passat que un
terror de pins m’ ensorrava el bosc:
ningú m’ havia
dit que ara venien els roures i les alzines
ni regalat
ametlles sense mascara.
Ha sigut que deu
ser cert que quietud no rima amb vida
ni escurant fins les
is, que els moments importants
a la vida atrauen
la pluja, que ens hem de mullar, banyar
amb aquarel·les,
ser més, pensar menys.
Ha vingut i ve sovint
la vida a recordar-nos-ho, que som
éssers ressuscitats
i bells, però que tot ho volem comprendre
(i això ens
desmunta). Jo
avui no he volgut
comprendre res. Avui estic viu, em sap greu.
griFOLL
28.7.13
No hay comentarios:
Publicar un comentario