sota cada tecla hi ets i deixes sorra als fulls de la cançó inventada
aquella nit tan curta de la joventut amb dits i boques i vi estrellat de
firmaments beguts ennuegada(ment) ennue(gats) de vida on continues resseguint
les formes on m’ agafo encara sempre fins el moll de tu que et duc
sobrevolant-me pardalada folla d’ocells d’aus d’ ous fent-me nius dins el meu
cap de cors i pessigolles amb les plomes de les puntes de les ales llises de
lluitar (que tu no et deixes caure) duus l’ amor a dins i et diu per fora que l’
amor no pot baixar i que jo de tot això en faré un remolí que vindrà de sota terra
allà on hi hagi el teu nom escrit amb papallones que serà la flor roja que cura
i alleuja -fer llac passada l’ estepa fer-hi la granota el peix i l’ ull de
peix que tot ho veu potser és déu el déu de l’ aigua mirant-nos com nedem i
quan fem gàrgares saltant-hi amb camamilla o farigola o aigua oxigenada com
abans- i retorna posar els cossos en remull set dies o mil anys. -Vaig dir-li
amb la mirada.
griFOLL
11.07.13
casserrespoblepoema
No hay comentarios:
Publicar un comentario