COM QUE NO SÉ ESCRIURE, PROVO DE DIR.

“Quanta raó”, diem quan pensen com nosaltres.

L’ espècie més desenvolupada?  Humorísticament parlant sí que la som.

Ser savi potser és adonar-se’ n, aprendre a ser una mica més espectador.

No tenir paper. D’ aquest, tot és mullat. I per provar de ser protagonista

cal molt temps a canvi de merders i mal de caps i has de deixar que juguin

amb tu, que ets la pilota. Sí,faràs tots els gols. Felicitats. A mi també

m’ agradaven les heroïcitats de plàstic i els cromos amb dinosaures,

però ara vaig molt enfeinat: forjo ferro i escric versets xics que parlen d’ aglans.

I no tinc enemics que em constin. També practico la ingenuïtat

i m’ agradaria ser humil com un tros d’ és igual en mig de tan se val. Viu,

això sí. I aprenent. I aprenent a estimar com l’ arrel i la pedra, sabent

que jo també hi sóc en l’ arrel i en la pedra. Pensaràs que potser demano

massa. O no. Hi ha moltes mesures però res és mesurable. Mesurar

és jutjar. Hi ha qui diu que ho fa, sí, també hi ha qui vetlla per la teva salut,

per la teva seguretat i t’ endevina el futur. No ho sé ni m’ ho preguntaré,

no per res, és que tinc molta feina, ja ho dic. Ara mateix provava de fer Res.

He d’ aprendre a observar, menys a la gent gris: res en contra, és al·lèrgia.

És que vull ser observador perquè m’ agraden els canvis: les persones que

ara ploren, ara riuen, els cels que ara tronen i després acullen.

Sempre dic que no sé com sóc, però alguna cosa sabré,

fa molt que parlo amb mi. I m’ escolto. Fins i tot massa,

em diu el metge del cap cap. Així que, només per començar a parlar de mi,

dues coses: se m’ ha acudit que, a base de repetir-me que també m’ estimo

(vull jugar) fins i tot (coses més rares s’ han vist)  podria acabar

enamorat perdut de mi. La segona cosa és una resposta hipotètica

per a algú hipotètic que em fa una pregunta i que em sembla poder

contestar. Resposta: És que el dia que van ensenyar a redactar

jo no vaig anar a classe.  No és tan mala època al planeta Terra.

Aquí encara hi plou. I ara no sé res, però quan era petit ho sabia tot.

Ja està. ( Com que no sé escriure, provo de dir.)

griFOLL

29.7.13.

casserrespoblepoema