QUAN JO ENCARA DUIA RELLOTGE I CUBATA I LES NITS EREN ROGES DELS ULLS FINS L´,INFERN...i una instal·lació del 2001 (una odisea)

                  (griFOLL instal.lació a la desapareguda sala St. Domenech. Manresa. 2001.)
                                                            Igual tenia un mal dia :)))
                                   (cliqueu per ampliar i no li ensenyeu al  psiquiatre :)

QUAN JO ENCARA DUIA RELLOTGE I CUBATA I LES NITS EREN ROGES DELS ULLS FINS L´,INFERN

Érem sota les ungles del bosc, terra viva fent l’ arrel,

allò que no va ser que és l’ únic que

no oblidarem. I la fèiem. Tu parlaves en colors

i jo no et deia en blanc i negre, et respirava.

Quan jo encara duia rellotge i cubata i les nits

eren roges dels ulls fins l’ infern,

els averns que ens curàvem. Tu em vas

llençar la cua d’ un vers,

jo se’ t vaig imaginar.

griFOLL’ 12

Twittear