gràcies i a riviure

GRÀCIES i a RIVIURE

Tot depèn de (p)res, i res, de massa. – Gràcies i  a riviure-

Riure sembres sinó s’ interromp un port o pedrega al món

de poc, de cop. Plorar cura més que riure i tot és viu de veritat.

Costa plorar. A mi em costa plorar. M’ esforço i m’ esbosso així:

hihihihihihiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiihihihihi . Per això ja no dic adéu, dic hola,

per això ja no dec demà, no, ara dic:  sí, vull.  I ho repeteixo  -el què?-

sis cops i sis més, més.  La mort , un jutge dins meu, lo fetge aguanta

lo pes del deliri.  Ara tu penses “aquest nano no està bé, no”.

Jo estic molt bé i molt malament, perquè sóc un ésser que té aquesta capacitat,

la de pujar sense pagar a les muntanyes russes més que vos

que si no accepteu ser qui sou, fins que no feu sortir la folla o el foll

sereu gilipolles avorrits  - cadascú a lo follament seu, vos haureu fet cas

als pensaments dels altres, mai haureu tingut vers i/ o nalitat, no.

Haureu estat per fer-ne llana i omplir-ne panxes de no bou

on mai hi plourà. De mi (Divinitzem, Jim ): Perdono,  em perdono, et perdono.

Et consolo, em consoles. Recordo sentir què ens rexucla

i atansa: és ta llum invisible, de far i muntanya. El meu pare, ara no hi és,

és una mort més endavant esperant-nos, és un ull de la meva mirada

el meu pare, com tothom, pot morir, però no desexistir.

Però ens vam conèixer de rius, “Vius o sobrevius o desesperes?”. No pateixis.

Shhhht: és al revés, no sé lo perquè de fer-ne secret.

I jo? Sóc mort? Ara entenc lo d’ Eros i lo Tànatus.

Citant al rei llangardaix, Jim Xamànic, Salvador: Tu mai vas nàixer:

Quest va ser el teu gran joc, la farsa daurada. Em vas dir força,

ves cap a la por, ves-hi amb ella. Vas dir the doors of perception

i en Blake as-sent-eI, és aquí, som qu’és més endins, móns endintre:

aquí on mot és assassinat, necessitat, desfer-se del mal, amar lo amable

i a l’ enemic de tota la vida que ningú sap per què, un malentès,

segur, malgrat els malurats, de malgraïts l’ avern  n’ és ple, més pesto

tinguéssim al cel. I no sé sí s’ hi ha estat. He entès els cors al cap.

Els cervells del cor, roigs. Radiografies en color en sis dimensions i 999 +.

A vegades surts en un vers, mes sempre en tot el poema, quan l’és, si mai pogués

fer-te’ l, desfer-te’ l. He entès, que de totes, sols n’ hi una i mil i una més:

Lo dolor ensenya i no res més, és lluita, i lluita engendra imaginació: tota i +.

desfocat o fos, digué en Jim dels deserts, fet de plomes i Sant i  sant: “Estima

i fes el que vulguis”. Me la va ensenyar ma mare aquesta frase.

Jo després li escric als contenidors. Ma germana és el teatre (i no la viceversa).

Preciós mim saltimbanqui a donar tot lo fosc que regala convertit

en claror, de llunetes ençà, l’ estrella que desfila. Quants morts.

Va dir el Dalí, abans de morir, que ell no tindria cel, doncs no s’ havia dóna’t  

temps suficient  per a imaginar-lo. Li dic a la iaia ( que sordeja del fèmur i aguanta

trencar-se mig cos i demanar un conyac per l’ atropellador. Era en un pas de vianants,

aquest mes s’ ha tornat a trencat el fèmur, i ja té massa neguit, vol fer de les seves.

Tots volem al Pau. Tots som pacifistes, tots volem sentir alegria.

Si sempre ha estat així i ara ho és, perquè no les pleguem totes i riem, fem l’ amor

o parlem amb els pardals, que sempre anem amb presses per fer tard .als rellotges.

He pintat un ruc amb cordills i rodones damunt d’ unes fustes d’ un estant

que pujava de dalt. I vasos i si em dius que sí, que també te n’ hi adonguis.

Viu en blanc i negre, veuràs més els detalls, els colors poden enganyar a la vista

I estem enganxats als colors. Només prova-ho, no t’ has de registrar. Ve de tu,

has de saber que cobro vida i prenc la direcció, sense trucar, entraré i sentiré

l’ olor, que sols n’ hi ha una.  Olor d’ amor, de fer el que vulguis amb ell. Però

estima’ t com estimes als altres, que pot, o no, però ens emmirallem. No t’ amaguis.

Amaga’ t de qui vulguis menys de tu que t’ enganyes provant d’ enganyar als altres

amb etiquetes que venen cridant rucades.

Et creues amb la mort i no la sents. Et creues amb la vida i tampoc.

No ets de por? No sents res? Doncs acosta’ t i díga’t : Sí, vull.

griFOLL

aquíara